CERÀMIQUES MARCÓ. DES DE 1473.
1473 Des d’aquesta data, la nissaga dels Marcó, del municipi de Quart (Girona), queda acreditada documentalment en els arxius de la Corona d’Aragó i en la Confraria dels Ollers de Quart.
1782 A partir d’aquest any l’empresa passa de forma continuada de pares a fills.
1900 Es reforma l’empresa i es produeixen gran quantitats de càntirs destinats a Cuba.
1910 Frederic Marcó, fill de Miquel Marcó i Torra, es traslladava a viure a Prada de Conflent, a casa de l’escultor Gustau Violet, amb l’objectiu d’investigar conjuntament sobre motlles de guix i pàtines i coneix Arístides Maillol, amic d’aquest.
1914 Juntament amb l’escultor Juli Martí, Frederic Marcó es fa càrrec del taller de Gustau Violet.
1916 L’escultor marxa com a corresponsal de guerra a la Primera Guerra Mundial.
1917 Frederic Marcó, com Juli Martí, es veu obligat a marxar de França. Quan torna a Quart, introdueix al taller familiar la reproducció de peces mitjançant els motlles de guix i els seus acabats amb pàtines. Coneix l’arquitecte Rafael Masó, que li encomana unes capsetes per a uns jocs florals. L’acabat que Frederic els hi dóna, mitjançant la pàtina de bronze que coneixia, agrada molt a l’arquitecte i inicien una relació de treball molt prolífica. L’esmentada pàtina reb el nom d’argerata.
1918 Per mediació de l’arquitecte Masó i del Sr. Montsalvatge es comença a comprar obra de l’escultor Fidel Aguiar.
1919 Frederic Marcó comença a treballar amb els escultors de Terrassa Marc Armengol i Nicolau Borrell, reproduint les seves escultures. Gustau Violet es trasllada diferents vegades a Quart per fer reproduir algunes de les seves escultures.
1920 El prestigi de Ceràmiques Marcó creix convertint-se en un centre de treball i trobada d’artistes ja reconeguts de l’època, com Esteve Monegal i Prat, Enric Casanoves i Roig, Joan Borrell i Nicolau, Arístides Maillol, Adolf Fargnoli i Emili Ferrer, entre d’altres. Comença la col·laboració amb els germans Busquets i Adolf Fargnoli, amics i col·laboradors de Rafel Masó.
1925 En plena consolidació de l’empresa, el 29 d’abril Frederic Marcó participa a l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París i es premiat amb una Medall d’Or.
1935 Mor Rafael Masó. Ceràmiques Marcó tanca així una etapa de treball molt intensa dirigida per l’arquitecte i perd un gran col·laborador. Actualment encara es conserven edificis gironins que testimonien l’esmentat treball conjunt. A Girona ciutat hi trobem la paret tancada del cementiri i la façana de la Gestoria Triadú. També cal destacar, entre d’altres, l’Escola de Sant Gregori, la Cooperativa de Canet de Mar, la Caixa de Pensions de la Bisbal, la de Banyoles, la majoria dels habitatges de la urbanització de S’Agaró i de la Casa Ensesa.
1936 Com a conseqüència de la Guerra Civil, l’empresa queda privada de treballar amb normalitat i es posa fi a una etapa molt fructífera.
1940 Mossèn Llambert, autoanomenat director artístic de Ceràmiques Marcó, impulsa de nou l’activitat de l’empresa reproduint bàsicament les figures, els frisos i les escultures religioses que es feien abans de la guerra.
1948 Àngel Marcó i Prats, fill de Federic Marcó, agafa la direcció tècnica de Ceràmiques Marcó i torna a impulsar la col·laboració amb els arquitectes, que tant fructífera havia estat abans de la Guerra Civil. Per encàrrec de l’arquitecte Agustí Borrell es fa tota la ceràmica de la casa del Sr. Pere Simón i Borrell i la Sra. Maria Agustí i Reixach. La casa, Cna Simón, està situada a Olot.
1950 Sota la direcció de l’arquitecte Ignasi Bosch i Reitg, Ceràmiques Marcó perticipa en la construcció del grup d’habitatges de Sant Narcís (Girona), aplicant en la decoració els mateixos elements de l’època Masó. En aquesta dècada, Domènech Fita fa models per a la seva reproducció.
1959 Es treballa amb l’arquitecte Claret en la decoració dels edificis dels quals dirigeix l’obra.
1960 El 30 de gener mor Frederic Marcó a l’edat de 81 anys. L’empresa passa a ser propietat del seu germà i del seu fill Àngel.
1972 Jaume Marcó Cambó, nét d’en Frederic Marcó i fill de l’Àngel Marcó, s’incorpora a la nissaga dels Marcó ceramistes. Paral·lelament al treball realitzat ens l’empresa familiar, col·labora durant 15 anys, amb l’artista gironina Emília Xargay. D’aquesta relació, cal destacar, entre d’altres, el mural de gres de grans dimensions anomenat “La gent del Mercat” , instal·lat a la façana del mercat municipal de Salt; Sant Cosme i Snat Damià, col·locat a la Font de Sant Julià de Ramis; el mural de la Caixa de Pensions d’Arbúcies i els murals i plaques de ceràmica per indicar i decorar Cala Banys de Lloret de Mar.
1984 Ceràmiques Marcó participa en la restauració de la teulada de l’esglèsia de Santa Maria del Mar de Barcelona, fent unes peces encarregades per la Càtedra Gaudí.
1988 Es treballa conjuntament amb l’artista empordanès Ramon Pujol Boira, que dissenya capsetes de ceràmica per a regal.
1990 L’Àngel Marcó passa la titularitat de Ceràmiques Marcó al seu fill Jaume, titulat en Arts Aplicades en l’especialitat de Ceramista.
1991 Àngel Marcó i Prats rep del President de la Generalitat de Catalunya el títol de Mestre Artesà. Paral·lelament, la Cambra de Comerç de Girona distingeix Ceràmiques Marcó per a la seva trajectòria artesa i l’Ajuntament de Girona fa una exposició en memòria de l’aritsta Fidel Aguilar en la que esdestaca la incidència de Ceràmiques Marcó en la seva carrera artística. En aquest mateix any, l’Ajuntament de Barcelona encarrega, amb motiu dels JJOO, la reconstrucció d’uns grans cossis ornamentals fets en motiu de l’Exposició Universal de 1929 i l’Hotel joan Carles I, confia a Ceràmiques Marcó la realització de la jardineria de l’hotel, personalitzant les peces.
1993 A partir d’aquest any i fins el 1999 es treballa en la restauració de la urbanització de S’Agaró.
1997 Es restaura la cùpula de ceràmica del campanar de l’esglèsia de Verges (Girona).
1998 Ceràmiques Marcó subministra les peces de jardineria noucentista per al jardí ornamental de Can Geri d’Argentona, obra de Josep Puig i Cadafalch. La rehabilitació la fa l’arquitecte Lluís Millet i Serra.
1999 Ceràmiques Marcó aposta per produir i crear per a professionals de la decoració, l’interiorisme, el disseny, la construcció i l’arquitectura i compagina la producció de peces per a jardineria amb peces destinades a elements de decoració i objectes de regal.
2000 Es col·labora en la rehabilitació de l’Escola Milà i Fontanals de Barcelonaç, reproduint les peces de decoració de la teulada i acabats de les parets, sota la direcció de l’arquitecte Joan Zaragoza.
En aquest mateix any, es participa en la restauració d’elements ceràmics ornamentals de Can Missé, de Sant Vicenç de Montalt, dirigida per l’arquitecte Óscar Tusquets.
2001 Als Arxius Departamentals del Rosselló es porta a terme una exposició que recorda la vida de Gustau Violet. Ceràmiques Marcó deixa les peces que testimonien la col·laboració d’aquest artista amb l’empresa. En aquest any la direcció de l’empresa pren la decisió de crear el Fons d’Art Marcó. Es parteix de l’obra existent, tenint en compte l’escultor que l’ha fet o bé, el que representa per la seva vàlua artística/cultural.
2003 Consolidat el Fons d’Art on es recull l’obra destinada a regals per a particulars i empreses, els fills Àngel i Míriam, ja incorporats a l’empresa, aposten per ampliar l’esmentat fons mitjançant aportacions d’escultors contemporanis. S’inicia la col·laboració amb l’escultor Joaquim Camps i el ceramista Jaume Vilà, tot incorporant noves tècniques i acabats.
2004 Fent una valoració de la nostra trajectòria i de mercat, definim que el nostre futur ha de passar per treballar amb joves escultors contemporanis. L’objectiu és aconseguir el que significàvem a principis de segle: consolidar el fet de ser un centre de trobament, d’aprenentatge, de formació i de treball per a joves escultors i ceramistes contemporanis d’arreu.
S’incorpora a l’equip de treball de Ceràmiques Marcó un jove escultor de l’Escola de Belles Arts d’Olot, i es formalitza la col·laboració externa amb dos escultors més. D’aquesta manera, aconseguim tenir la capacitat de donar resposta a tota petició creativa que ens arribi, realitzant peces personalitzades i de sèrie limitada per ser utilitzades com a regal institucional d’empresa o com a altres serveis.
2005 L’abril de 2005 l’Ajuntament de Girona declara Any Masó el període comprès entre el setembre de 2006 i setembre de 2007. Es celebra l’efemèride dels 100 anys de l’obtenció del títol d’arquitecte per part de Rafael Masó i Valentí.
2006 Ceràmiques Marcó, al haver col·laborat amb l’arquitecte Masó en una gran diversitat de les seves obres, cedeix algunes de les seves peces per formar part de les diferents exposicions que s’organitzen al llarg de la celebració d’aquest centenari. Així mateix, realitza la peça commemorativa de la XVII Fira de Terrissa Catalana de Quart, un càntir noucentista utilitzat per Rafael Masó.
2007 Realitza els càntirs de la 57a Fira del Càntir d’Argentona.
Per encàrrec del Col·legi d’Arquitectes de Girona, es realitzen reproduccions de peces dissenyades i utilitzades per l’arquitecte Rafael Masó per ser utilitzades en les diferents exposicions que es realitzen de l’obra d’aquest.
2008 Es participa en la restauració de la casa Masó del C/ Ballesteries de Girona.
2010 Es participa en la restauració de l'antic Cementiri de Girona.
2011 Es participa en la segona fase de la restauració de la casa Masó del C/ Ballesteries de Girona.
